LOBOGRIS I MIKA: Penyes Altes i Moixeró

13/03/10 - Com que aquest cap de setmana tenim dinar familiar de celebració, només hem

pogut sortir el dissabte. Hem decidit fer el Penyes Altes i el Moixeró en una circular que puja per el Canal de la Serp i baixa per el Coll del Pendís i puja fins al Coll d'Escriu per tornar a baixar fins a Gréixer.

Aquesta sortida la vaig fer amb els amics de Els Xiruques ja fa força temps, de cara al estiu i ja em va semblar força dura. En aquella ocasió crec recordaR que varem trigar 8 hores.

A les 7:00 ens trobem amb la Eli i la Irene a la estació de La Sagrera. A les 8:52 comencem a caminar cap a Gréixer per la pista que ens hi porta des de la carretera que va de Bagà al Coll de Jou.

Hi ha molta neu i ja des de ben aviat ens tenim que posar raquetes per poder progressar sense enfonsar-nos-hi massa. La pujada es constant i molt forta, diría que del 40 ó 50% en alguns llocs.

Els butlletins risc d'Allaus, que sempre s'han de tenir en compte marcaven risc 3 i una zona

especialment perillosa al vessant sud del Penyes Altes, just per on tenim que passar nosaltres. Des de sota de la imponent paret, ja ens adonem que de neu no en queda massa per caure i el risc real es ben petit, per tant progressem sense por.

El camí, no obstant si que està colgat de congesta de neu de entre 30 i 50 cm. es fa dificil caminar ja que ens enfonsem constantment tot i les raquetes degut a la fredor de la neu, quasi sembla que estiguem en un paratge del Canadà.

A les 13:45 arribem al Collet Raset, la Irene que es la seva primera sortida "important" desprès

del accident, demana descansar i prefereix quedar-se mentre la Eli, l aCarme i jo intente m arribar al Penyes ALte. Dic intentem perque tana viat com arribem als arbres, em quedo ensorrat fins als melucs i per sortir me les veig i me les desitjo. Tot i la quantitat de neu, seguim endevant a veure si podem arribar a fer cim. En alguns trams la neu es mes dura i caminem be, en altres, els que mes seguim semblant submarinistes sota l'aigua en forma de flocs.

Nomès arribem fins al primer avantcim, fent una grimpada en roca amb neu i ajudats per els piolets, que a la Eli ja li serveix per treures el mono de roca. Ens adonem que necessitaríem un parell d'hores per poder fer el cim i la durada del dia no dona per tant i tornem enrrere sense haver culminat el Penyes Altes. Ens quedem a 1120 m.

Recollim a la Irene i encarem el Moixeró, sempre amb raquetes i enfonsant-nos força a trams. El culminem i baixem cap el Coll del Moixeró per la vessant Nord-Oest, busquem el camí de baixada cap a la falda anomenada Solà de la Font del Faig, que uns cartells ens indiquen va per una forta pendent direcció sud, intentem ratificar-ho amb els GPS (en portem 2) i les piles ens fallen. Ostres, ens hem deixat els recanvis a casa.

Comencem a baixar per on sembla ens indica el mapa i buscant una pendent que no sigui tant

inclinada, ens fiquem dins del bosc. A partir d'aqui, tot i que en cap ocasió estem totalment perduts, ens costa força trobar el camí, però un cop el trobem baixem bastant be.

Arribem al refugi del Sant Jordi que ja son prop de les 18:00.

Recuperem aigua per els cantimplores buides i continuem a saco per no quedar-nos sense llum. Jo se que queda un forta pujada de 200 m. fins al Coll d'Escriu, per la resta es una sorpresa.