dilluns, 29 de març de 2010

PRACTIQUES ESQUI MUNTANYA - BENASC - 13-14/03/10

El cap de setmana del 13 i 14 de març hem anat el mau amic oscar i jo a fer pinitos per les muntanyes dels voltants de Los Llanos del Hospital.

Dissabte (13/03/10), arribem i ens posem immediatament els esquis. Jo amb el material llogat i al Oscar amb els seus esquis i botes, nous de trinca. Encarem la pista o millor dit una de les pistes d'esquí de fons en direcció al Plan de Sanarta amb la intenció de anar per Aigualluts fins on ens permetin les forces.

Per el camí, anem fent probes, carreres amb nosaltres mateixos a veure com va això de llançar els esquís endavant impulsant-se al mateix temps amb el de recolzament. Ens cansem, be Jo! em canso, al Oscar, que sembla fet de ferro, no li veig cara de patiment.

Al arribar a Sanarta, decidim unànimement tirar cap al refugi de La Renclusa, pensem que potser serà millor fer pujada directament així ens permetrà de poder practicar mes baixada.

La neu es freda i hi ha un bon gruix. Pugem fins a la meitat de la primera pala que ens portaria cap a La Maladeta, aproximadament fins a uns 2500 m. La baixada es fa descontrolada als primers girs degut al gran gruix de neu que hi ha, es pesada tot i que es freda. Desprès dels primers girs ja comencem a poder-ho dominar una mica i ens surten alguns enllaçats força macos al últim tros de la pala. Quan sobrepassem el refugi la cosa canvía i la neu es fa mes humida i de difícil maniobra.

Arribem a la furgo i baixem a donar un tomb per Benasq. Dia complert

Diumenge (14/03/10), desprès de un son reparador sortim aviat per tal de que la neu estigui en millor estat que el dia anterior. Sorpresa! com que al vespre no hem passat fred, no ens hem adonat de que les temperatures han caigut en picat durant la nit i tota la mullena del dia anterior es ara una pista de patinatge. Pujem en direcció al Puerto de la Glera. Quan ens adonem que les pales de neu son solides i no canviarà tornem avall. Jo gaudeixo de la baixada tot i la neu extremadament dura. Un cop al vehicle, com el dia s'ha convertit en una matinal, dinem i cap a casa.

Cap de setmana molt agradable tot i que l'estat de la neu no ens ha acompanyat gaire.

Direcció del àlbum fotogràfic:

dimarts, 23 de març de 2010

VALLTER ESQUÍ DE TRAVESSA 20-21/03/10

La meva estimada Carme em regala un maravellòs cap de setmana de celebració dels meus 49 anys a la zona de Vallter, amb esquís de travessa.
Com que el temps no pintava gaire be, decidim anar a Vallter, tot i esperant trobar força neu. La sorpresa es que en queda poca i de mala condició.
Dissabte 20/03/10:
Ens plantegem fer el Bastiments des de l'aparcament a la carretera, passant per el refugi de Ulldeter.
Sortim de BCN a les 7:oo h. aprox. i arribem i comencem a esquiar cap a les 10:20 h. mes o menys.
A les 12:58 arribem al Coll de la Marrana. La pendent final es força empinada i està una mica dura en algun tram. Hi ha qui te algun petit problema de seguretat i prefereix acabar-la amb grampons.
La neu de tot el trajecte ha estat tova i humida. La insolació es alta.
Mentre mengem quelcom, sentim el soroll del primer helicòpter. Sembla que hi ha algun problema.

L'Oscar i jo seguim per fer el Bastiments mentre les noies tornen (Carme, Eli i Irene) cap a baix ja que la neu no està en bon estat i el fort vent fa que la Eli tingui perill de caure i sortir volant. Els cops de vent de tot el trajecte han estat molt forts, jo diria que de 60 Km. aprox.
La pujada cap el Bastiments es molt maca tot i l'estat de la neu, la pala es de inclinació forta i sostinguda,tot i això la neu sembla que es manté en el seu lloc. Arribem a dalt sobre les 14:00 aprox. fem foto de cim i cap a baix que els cops de vent son molt forts. Sort que la Eli no ha pujat, sinó baixa de cop.
Arribem al aparcament a les 15:15 h. aprox. La baixada es fa feixuga ja que aguantar la humitat i l'enganxositat de la neu fa patir de valent els cuadriceps femorals.

Diumenge 21/03/10. Faig 49 anys.
El sopar del aparcament de la estació es de celebració amb pastís inclòs i espelmes de llumins.
El dormir es un altre cosa, hem anat amb les furgos del Oscar i la Irene i David, tot i que aquest últim no ha pogut venir, per tal de passar nit dintre d'elles. Entre el vent que no para de bufar i udolar, les màquines de la estació, que no paren de treballar des de les 24:00 fins les 06:00 h. i us asseguro que fan soroll, i una guineu lloca que fa uns xiscles al costat de la furgo, a veure si "pilla" la bossa de escombraries, passem la nit del lloro.
Ens llevem aviat al matí per tal de trobar la neu mes consistent que el dia anterior i desprès d'esmorzar, comencem a caminar cap a les 7:30 aprox. La neu es dura, però els esquís
s'aguantem molt be.
Des de el Pla de Vallter, pugem direcció nord cap el Circ de Morenç, la idea inicial es fer el Pic de la Dona, però l'estat de la neu (allà a dalt no n'hi ha) ens ho fa canviar i decidim anar cap el Bastiments altre cop, però arribant des de el Coll de la Geganta. A veure si les noies poden fer-lo.
Al canal de Morenç hi ha qui posa les ganivetes, altres mes agosserats i ganduls, no ho fem. Arribem sense incidents a dalt del coll i en veure que el Pic de la Dona es allà a tocar, ens i
dirigim. Fem foto de rigor i tornada.
El dia tot i que es gris, no fa gens de fred ni de vent.
Agafem cap al Bastiments direcció oest i quan arribem al Coll de la Geganta, veiem que al darrera nostre es posa la boira a una velocitat gran. El cel s'ha ennuvolat moltíssim i amenaça pluja. Esquiar amb neu humida es un rollo, però fer-ho amb neu xopa, no us ho recomano.
Decidim baixar i donar per acabat el dia. El descens es desenvolupa força be. Les noies han millorat molt els seu estil tot i que la neu ja es força humida i tova.
Dinar i cap a caseta.

Direcció del àlbum fotogràfic:

diumenge, 14 de març de 2010

Penyes Altes i Moixeró - 13/03/10

13/03/10 - Com que aquest cap de setmana tenim dinar familiar de celebració, només hem pogut sortir el dissabte. Hem decidit fer el Penyes Altes i el Moixeró en una circular que puja per el Canal de la Serp i baixa per el Coll del Pendís i puja fins al Coll d'Escriu per tornar a baixar fins a Gréixer.

Aquesta sortida la vaig fer amb els amics de Els Xiruques ja fa força temps, de cara al estiu i ja em va semblar força dura. En aquella ocasió crec recordaR que varem trigar 8 hores.

A les 7:00 ens trobem amb la Eli i la Irene a la estació de La Sagrera. A les 8:52 comencem a caminar cap a Gréixer per la pista que ens hi porta des de la carretera que va de Bagà al Coll de Jou.

Hi ha molta neu i ja des de ben aviat ens tenim que posar raquetes per poder progressar sense enfonsar-nos-hi massa. La pujada es constant i molt forta, diría que del 40 ó 50% en alguns llocs.

Els butlletins risc d'Allaus, que sempre s'han de tenir en compte marcaven risc 3 i una zona especialment perillosa al vessant sud del Penyes Altes, just per on tenim que passar nosaltres. Des de sota de la imponent paret, ja ens adonem que de neu no en queda massa per caure i el risc real es ben petit, per tant progressem sense por.
El camí, no obstant si que està colgat de congesta de neu de entre 30 i 50 cm. es fa dificil caminar ja que ens enfonsem constantment tot i les raquetes degut a la fredor de la neu, quasi sembla que estiguem en un paratge del Canadà.

A les 13:45 arribem al Collet Raset, la Irene que es la seva primera sortida "important" desprès del accident, demana descansar i prefereix quedar-se mentre la Eli, l aCarme i jo intente m arribar al Penyes ALte. Dic intentem perque tana viat com arribem als arbres, em quedo ensorrat fins als melucs i per sortir me les veig i me les desitjo. Tot i la quantitat de neu, seguim endevant a veure si podem arribar a fer cim. En alguns trams la neu es mes dura i caminem be, en altres, els que mes seguim semblant submarinistes sota l'aigua en forma de flocs.

Nomès arribem fins al primer avantcim, fent una grimpada en roca amb neu i ajudats per els piolets, que a la Eli ja li serveix per treures el mono de roca. Ens adonem que necessitaríem un parell d'hores per poder fer el cim i la durada del dia no dona per tant i tornem enrrere sense haver culminat el Penyes Altes. Ens quedem a 1120 m.

Recollim a la Irene i encarem el Moixeró, sempre amb raquetes i enfonsant-nos força a trams. El culminem i baixem cap el Coll del Moixeró per la vessant Nord-Oest, busquem el camí de baixada cap a la falda anomenada Solà de la Font del Faig, que uns cartells ens indiquen va per una forta pendent direcció sud, intentem ratificar-ho amb els GPS (en portem 2) i les piles ens fallen. Ostres, ens hem deixat els recanvis a casa.

Comencem a baixar per on sembla ens indica el mapa i buscant una pendent que no sigui tant inclinada, ens fiquem dins del bosc. A partir d'aqui, tot i que en cap ocasió estem totalment perduts, ens costa força trobar el camí, però un cop el trobem baixem bastant be.

Arribem al refugi del Sant Jordi que ja son prop de les 18:00.

Recuperem aigua per els cantimplores buides i continuem a saco per no quedar-nos sense llum. Jo se que queda un forta pujada de 200 m. fins al Coll d'Escriu, per la resta es una sorpresa.

Tot plegat arribem al cotxe, que ens espera amb una llumeta oberta, a les 8:10 h.
Cansats però contens anem a fer una cervesseta que acaba sent un
sopar en tota regla.

Això es tot i fins la propera.

Direcció del àlbum fotogràfic:

dilluns, 1 de març de 2010

Circular a Montserrat: Sta. Cecília - Pas de l'Esfinx - Els Ecos - Sant Jeroni

Diumenge 28/02/09. Sortim sense presses cap Monistrol i desprès fins Sta. Cecília.
Comencem a caminar a les 10:11 h. en direcció nord-Oest vorejant els contraforts de Montserrat, en direcció cap a Can Massana. Passem els canals del Torrent Tortuguer i el del Miracle i la Font de la Llum. Com que anem agils, ens passem una mica de tirada i arribem fins a la Foradada, per tant tenim que recular una mica fins a trobar el camí, que està marcat amb una creu groga (a casa meva vol dir no passeu) que ens portarà al Coll de Porc.
Camí sense masses complicacions, de ascensió continuada i sostinguda. A les 11:00 h, arribem i esmortzem un petit refrigeri.

Continuem en direcció a Els Ecos, passant per la Miranda dels Aurons. No parem de pujar i baixar en tot el recorregut. Les pujades son feixugues però molt boniques, dons la es desenvolupen dins el bosc a i a trams tenim que grimpar i altres flanquejar pedres amb risc de relliscades i caigudes indesitjades.
Trobem algunes cabres entre elles dos petites, i quina faclitat que tenen per grimpar les pedres. Com camvía la cosa quan estas adaptat al medi.

Desprès de perdre el recorregut un parell de cops i haver de recul·lar, a les 15:30 arribem al mirador de Sant Jeroni, fem fotos de rigor i baixem fins la hermita per tal de fer el dinar.

Un cop acabat, no hem trigat gaire mes de 30 minuts, busquem el camí que ens ha de dur fins a Sta. Cecília altre cop.

El canal de baixada es el del Torrent de Tortuguer. I deu nidor quina baixada. La vesant dreta segons baixes, ha perdut una gran part de la paret, i les pedres estan escampades arreu, molta grava i relliscosa, però anem fent. El desnivell es brutal i les cames comencen a fer figa. Amb risc de tenir rampes i anant fent estirament de tant en tant, arribem per fi al vehicle, que l'hem aparcat a prop del aparcament de Santa Cecília. Son les 16:30 h. Tot plegat hem trigat 6:30 hores a fer el recorregut

Direcció del àlbum fotogràfic: