Pic del Martell - Breathless - 30/01/2010

Via de escalada clàssica, força bonica tot i que una mica bruta de vegetació en alguns trams.
El mes complicat de la via ha estat la entrada, es clar que el tercer llarg no l'hem fet ja que ens hem canviat a la "Retorno Mágico" per un error al anar a petar a la segona reunió. Per tant ens hem perdut el que sembla ha de ser mes bonic de la via, el tercer llarg.
1er. Llarg: Al peu de la via, que comença quan la paret canvia de rumb (Est cap a Nord-Est)posa el nom però mal escrit, diu "Breathers". Comença amb un placa amb fissura a esquerra que ajuda força ja que es pot encastar i posar material d'assegurament per tal de eliminar el factor 2.Continua cap a la esquerra per un diedre molt brut de vegetació, fins que passant per sobre de unes palmeres del Garraf (protegides) trobem la frontissa encastada a la fissura del diedre del segon llarg. La reunió real, amb dos parabolts i anelles es una mica mes a la esquerra, però la repisa es molt mes còmoda en aquest lloc, per tant munto reunió amb un tascó, un Friend i la frontissa fent passar-hi un cordino de 6 mm.
2on. Llarg: El fa la Carme (Mika), diedre també amb vegetació. El fa amb facilitat i va col·locant material a tort i dret. Quan arriba al final, poc abans de la reunió, ha de anar a esquerra ja que troba una selva. Se'n va un xic massa i acaba muntant la reunió en la de la via "Retorno Mágico", equipada amb un cordino en pont de roca, una cadena en pont de roca i un parabolt en bon estat.
3er. Llarg: El fa la Eli, però com que ja no sabem del cert on estem, ho fa una mica al tun-tun. Passa de llarg una reunió amb dos parabolts amb anelles, dos xapes i algun buril rovellat i segueix una mica mes amunt fins a trobar una cadena i un cordino fent pont de roca en una immensa roca, que quasi no ens la deixa veure quan arribem. La repissa es força còmoda, però no sabem on punyeta estem.
4at. Llarg: El faig jo (Lobogris) passant per tota la vegetació del final de paret. Vaig buscant les roques grans perquè em permetin fer passar la corda el mes lluny possible de la selva, així evito frec innecessari i enganxades a la mateixa.
Munto reunió en una roca foradada amb un Friens, un tascó i un Pont de roca.
Al poc arriben la ELi primer i la Carme desprès.Una magnífica vista de la platge de Castelldefels i cap avall.Retorn: Es fa buscant un camí que es situa cap al Oest, per tant un cop abandonem el lloc de la última reunió, pugem buscant la sortida cap al Oest i tirant un xic a la esquerra. El trobem fàcilment, desprès de caminar uns 200 m. Les fites son força grosses i contínues. Només i ha un lloc que es perdedor i una altre mes abaix ja que una forta caiguda de pedres quasi ha esborrat el camí. Al pujar ja varem perdre'l un parell de cops.

GARRAF-CAMI DE LA MALA DONA

Escalada artificial en roca càlcica, de bona qualitat una mica fressada a les entrades i un xic relliscosa. Em fet les vies Aniversario V+(nº33, llarg de uns 18 m.), Variante 6a (nº34, llarg de uns 28,5 m.), Carnestoltes 6a (nº25, Llarg de uns 25 m.), Tutti Colori 6b (Llarg de uns 25 m.) i la colegui Eli ha fet la via Voy como una Moto 6a+ (Llarg de uns 20 m.)

17/01/10 - Cap de la Gallina Pelada - Serra d'Ensija

Sortida sense presses des de BCN altre cop per estar a les 9 al bar a la plaça de Saldes. Com que es tancat, esmortzem al forn/cafeteria que te uns croissants molt bons.

Comencem a caminar prop les 11:00 h. la sortida amb força paradetes de reagrupament, ens porta unes 5 hores altre cop.

Sortida des de el pla de Palomera on deixem els vehicles, caminem per la pista fina la Font Freda i girem a dreta seguint un grup d'escolars que ens precedeixen. Comencem a pujar amb un

pendent que es va incrementant cada cop mes i es manté fins arribar a dalt. Passem per Les

Planelles, borejem el Clot d'Ensija i per fi arribem al refugi d'Ensija o Delgado Úbeda. d'aqui al

cim passem per la carena sobre el Llitzt i la natura ens permet de gaudir de l'admiració de dos

Isards que galopen pendent avall en veure'ns. Arribem al cim que està ple a bessar, fem paradeta per menjar quelcom iveure de la

bota que porta l'Andreu i cap avall altre cop.

Es pot fer com a matinal, però nosaltres hem preferit fer-ho sense presses.

16/01/10 - Pedró del Quatre Batlles - Circular

Aquesta ha estat una sortida de passeig amb una bona colla d'amics del Rocs & Pics. Uns amb raquetes (12) i uns altres amb esquís (5). Circular sortint des de el aparcament de la estivella, Tossa Pelada i Pedró del 4 Batlles, baixada per el canal del Clot de la Vall. En total 5 horetes ben aprofitades on no ha faltat la bona sintonia i les bromes, entre els integrants del grup.

MONTSERRAT - LA MOMIA VIA: SANTACANA - FARRERES - BALBASTRO

MONTSERRAT - LA MOMIA

VIA: SANTACANA - FARRERES - BALBASTRO

1ª Asc.: (Santacana) J. Santacana, R. Farrera, J. Balbastro, Sete. (Senano) J.A.Serrano. J. Araguz Maig-73

La Santacana es la millor via de fisura ampla de Montserrat, on hi destaca el temut L1 en OFF-WIDTH de 6a+ que espanta les multituds. Equipada amb parabolts bastant allunyats, aquesta via ens ofereix la rara oportunitat d'escalar fissures amples amb només les cintes exprés. A més, si decidim emprendre la variant Serrano, ens enfrontarem a una de les bavareses més espectaculars que hagueu vist.

ESTRATÈGIA:

Aquesta via ultra clàssica ascendeix una fissura ampla durant quasi 1üü metres y és temuda per molts escaladors de 7b. El més dificil és el L1 en OFF-WIDTH, que es puja encastant el costat esquerre. lntenteu bloquejos de brac i d’espatlla esquerra mentre busqueu preses pel peu lluny a la dreta. Busqueu forats bons dins la fissura: n'hi ha només un parell, però son de molta ajuda Els llargs 2 i 3 són mol drets i ressegueixen un diedre de fissura ampla: es pugen bàsicament en diedre, però de tant en tant haurem d'encastar el costal esquerre dins la fisura. El L3 és molt bonic. Des de la R2 podem anar a la dreta i encetar la variant Serrano-Araguz. Es més dificil que els llargs de la Santacana, però l'oportunitat d'escalar una bavaresa de 5 estrelles no es pot deixar escapar. El més difícil serà superar el parabolt 3: Comenceu en OFF-WIDTH de costat esquerre i després ataqueu sense miraments els parabolts 4, 5 i 6 amb passos espectaculars de bavaresa. Superats els llargs 3 de Santacana i 1 de

Serrano, el difícil ja és historia. Vies equipades del tot amb parabolts i un parell d'arbres. Escalada obligada, però mai exposada. Carregar amb els "friends" grossos (5"-7”) per afegir assegurances seria forga incòmode. La via és a l'ombra gairebé sempre, essent per tant. bona opció estiuenca. Descartar els dies freds d'hivern.

RETIRADA:

Rapelar la via. Superat el L4 és més fàcil i ràpid sortir al cim i baixar normalment per la cara nord-oest. Una corda de 60m és suficient.

AL arribar a una repisa boscosa, sembla que el ràpel ja ha acabat, però si volem estalviar-nos un destrepe erriscat, millor continuar fins al canal.

EXPERIENCIA:

Em deixo portar per la decisiò de la Eli. ella es una escaladora mes fina que jo i amb mes grau. Els llargs 1 i 2 els obre ella per preparació i perquè sempre ho vol fer tot de primera. Sense saber-ho em fa un gran favor. jo no l'hauria obert el primer. El OFF-WIDTH es brutal. Encara em fan mal l'espatlla i el braç esquerra dels esforços per tal de mantenir el meu pes encastant tot el braç i de vegades tot el costat esquerra a la fissura.

Tot i l'esforç, la via s'ho val. Es molt enriquidora i bonica. El tercer llarg, que diuen es fàcil te un parell de passos força fins i complicats, un al inici i l'altre poc abans d'arribar al cim de la primera llosa vertical, on vaig haver de agafar aire ja que estava força esgotat. A partir d'aqui una bavaresa simple però no per això menys bonica ens porta fins a la 3ª reunió. i A partir d'aquesta ja es fàcil.

Direcció del àlbum fotogràfic:

http://picasaweb.google.es/Lobogris.m/SANTACANAFARRERASBALBASTRO200110#