dilluns, 26 d’abril de 2010

COL DE LADRONES - CANFRANC - 25/04/10

Escalada - COL DE LADRONES - CANFRANC - 25/04/10

Aquest diumenge ens hem proposat escalar una mica i aprofitant que estàvem a la zona de Candanchú, hem anat cap a la paret de Col de Ladrones, prop de Canfranc.

Les vies van des de el IV fins al 7ª, incloent-hi unes de artificial.

Hem fet amb èxit:

Fisura del Techo, V+

Rudolf, IV+

Apocalipsys, 6a

Bananas, V+/6a

Flin, V+

Pepón Valenzuela IV+

Totes elles tenen molts passos amb adherència i les presses son entre bústies i regletes petites o rugositats en els de nivell mes alt. A excepció de la Fissura del techo, que es vertical, la resta son de placa una mica tombada.

Roca calcàrea, una mica bruta de pols i molt fregada en les vies de IV.

El lloc es ideal per anar amb nens.

A peu de via es troba un cartell amb la informació i graus de les vies.

Pico Aspe - Via NE





24/04/10. Ascensió al Pic Aspe per la cara NE.

Amb el sol des puntant la seva claror en l'horitzó proper dels cims, comencem a caminar a les 6:08 h. sortint des de l'aparcament de l'estació de Candanchú, seguim una de les pistes d'esquí, que ens porta cap al "Collado o Paso de Pastor".

Seguim per la plana anomenada "Llano de Tortiellas" fins als "neveros" del mateix nom.
Aquí ja encarem la pendent cap a la ruta normal del Aspe però un cop superada
la primera pala, parem per posar-nos el material necessari per si tenim que fer asseguraments, es a dir, arnès, mosquetons i bagues.
La neu tot i ser dura en la seva capa superior, es trenca sota el nostre pes, però no acabem de enfonsar-nos massa,tot just uns 10 cm.
La pendent serà de entre els 45 i els 50 graus d'inclinació.
Comencem l'ascensió. En Jose (Basc) porta la iniciativa i tira el primer obrint traça, fins aleshores ens hem tornat entre l'Eneko i jo, ja que en Jose porta esquís i va per traçades diferents.
Dic que en Jose obre traça fins que dos col·legues seus del País Basc ens passen i aleshores ho fan ells.
El ritme de pujada es sostingut i el ritme a que pugen ells també. Es fa difícil de seguir-los tot i que tots tres van carregats amb esquís.
A les 10:00 arribem al coll que separa els tres cims de la aresta del Aspe i el Pic de Aspe i a les 10:08 ja fem cim.

La pujada ha estat forta i sostinguda i el ritme frenètic, però la satisfacció ho supera tot.

dilluns, 12 d’abril de 2010

COMALESBIENES Y PUNTA ALTA - 10/04/10

COMALESBIENES Y PUNTA ALTA

Dissabte 10/04/10



Ens despertem a les 6:00 h. Hi ha un que te problemes amb el despertador del seu telèfon mòbil, últimament no es capaç de posar-lo en marxa i que faci la seva feina i l’altre que si el va programar correctament, fa el ronso i ens desperta una hora mes tard del acordat.


Hem fet nit al aparcament que dona entrada al camí que ens ha de portar a la presa de Cavallers, la cadena està posada i no ens hem atrevit a treure-la per passar, per por a una multa dels forestals.

Esmorzem i desmuntem la tenda amb tot l’aparellament i ens posem en camí a les 7:05 h. La ruta es dura per si mateixa, però les nevades i la acumulació de neu a

la pista ens han regalat dues hores mes de camí. Tot i el regal no desitjat, gaudim del paisatge i del camí que ens porta fins al peu de la presa de Cavallers, es molt bonic i la llum del sol ja l’il·lumina.

Un cop sota el contrafort que dona entrada a l barranc de Comalesbienes,

ens enfilem tallant la pista que fa ziga-zagues per tal de accelerar al màxim la pujada. EL canal està innivat i a la part mes estreta hi ha una certa acumulació de gel, el passem sense problemes, les pràctiques de Alpinisme donen el seu fruit.


Arribem front el Tossalet del Pletiu cap a les 10:00 h. aprox. El paratge, ja il·luminat per la llum del sol es encisador, hi ha molta neu que amb l’escalfor de la llum comença a estovar-se, tot i això encara es força compacta. El tipus de neu humida ha fet que es compacti i presenti un mantell estable, tot i que arreu comencem a veure petits allaus de fusió.

En lloc de fer la ruta per la pala que dona al Coll de Comalesbienes, ens enfilem per la aresta que ens ha de dur directament al cim del Comalesbienes, ruta recomanable per les seves esplèndides vistes de tot el circ. Es dura i amb neu fa una mica de respecta ja que passes per la part alta de unes pales força inclinades.

A les 14: 07, fem cim al Comalesbienes, l’Eli està molt cansada per el refredat que porta, tot i això un cop fet el cim,sembla que es refà. La Carme i en Joan, estan fets unes màquines de pujar i sembla que no els pot cansar res.

Foto de rigor al cim i a buscar el pas per baixar al coll de Comalesbienes. Aquest resulta ser un

passet per sota de un esperó que fa pujar els “dellonsis” a la gola. Arribem al coll i encaminem immediatament cap a fer el cim del Punta Alta, que està a tocar. Arribem a dalt a les 14:28 h. Hem trigat 7:30 h en fer el cim. S’ha de dir que des de Caldes de Boí. No obstant hi ha qui diu en la seva ressenya, que ho ha fet en 3:30 h. Si es veritat!, quina màquina o màquines de caminar o córrer!

La baixada es una festa, la pala del coll està molt insolada i la neu es força humida i tova, baixem amb cura els primers 100 m. I desprès a gaudir del “culen-bajen”, o la baixada en escombra que be a ser el mateix.

Desprès de xerrar uns 15 m. Amb el guarda del parc, que ens dona molt bones indicacions, arribem al vehicle exactament a les 7:05 h. Per tant portem un tute a sobre de quasi 12 h. (menys 3 minuts).


A sopar, parar la tenda i a veure el partit a Boí. Demà diumenge a escalar a La Kanalla (Cavallers), però això es un altre història.




dijous, 1 d’abril de 2010

QUERALBS-TORRENEULES-NURIA-QUERALBS 27/03/10


El passat dissabte 27/03/10, com en Lobogris estava fent un Monogràfic d’alpinisme amb l’escola Glacera, em vaig haver de muntar una sortida pel meu conte. L’única valenta que em va voler acompanyar es la nostra amiga “comodí” Eli.

La ruta escollida es una circular força completa per la Vall de Nuria; Queralbs-Coma de Vaca-Torreneules-Nuria-Queralbs. A les 6:00 quedem a Barcelona, a les 8:00 comencem a caminar al Pont de Daio de Queralbs 1130m, de moment no trobem neu fins arribar a uns 1700m on trobem trossos amb neu força dura per l’hora del dia. A les 11:00 arribem al refugi de Coma de Vaca 2020m on esmorzem. No hem trobat a ningú pel camí i ara cada cop hi ha més neu. Continuem direcció Nord-oest seguint el torrent de Coma de Vaca, on veiem ramats de isards fins la Font de Coma de D’Alt. Canviem de direcció sud-oest per encarar la pala que puja fins el coll del Torreneules, es el tram més dur de la pujada, arribant al coll veiem un altre company muntanyenc que ja ha baixat del Torreneules, creuem opinions i ens informa dels pics que estem veient des del coll a 2.563m. Deixem les motxilles i enfilem cap al cim, son les 14:15 quan arribem a la creu de Sant Eudald 2.711m, gaudim del paisatge, fem les fotos de rigor i cap a baix que ens queda encara un bon tros.

Fa un dia fantàstic però ja comencem a notar una mica el cansament, arribem al Alberg Pic de l’Àliga a les 16:00 i fem una paradeta per dinar i agafar aigua que ja ens estem quedant seques. Un cop recuperem forces seguim fins el Santuari de Nuria, on ens entretenim en buscar l’Olla de la Sort que l’Eli anys enrere recorda haver-se ficat al cap, ves tu que coses. A les 17:00 comencem el camí cap a Queralbs, un camí que es fa etern degut al cansament acumulat i que uns cartellets que anem trobant pel camí cada 15’ et recorden encara el que et queda per arribar a destí. Arribem al cotxe a les 19:15, un total de 11h15’, un desnivell de 1.550m, i uns 25km. Encara ens queden forces per parar a Ripoll a fer una cerveseta i unes patates ben merescudes.

Adreça per veure les fotos:

http://picasaweb.google.com/mikabcnk/Torreneules?feat=content_notification#

Arrodonim el cap de setmana anant diumenge a escalar a Ogassa.

Fins aviat.

Carme.