dissabte, 14 de novembre de 2009

PIC D'ALBA - BENASC - 26/09/09



Dissabte que volíem fer la cresta dels 15 gendarmes ho varem haver de anul·lar per manca de temps. En lloc d’això varem pujar al PIC D’ALBA. El que es va resistir en la anterior intentona.

Realment es de “armas tomar” aquest pic. Les pendents son molt pronunciades. Tot i això varem fer una progressió força bona, de uns 320 m . per hora.

Deixàvem els cotxes al aparcament dels Baños de Benasque, i ales 8:30 h. començàvem a caminar. Varem fer una aturada per menjar quelcom al voltant dels 2.795 m . A les 11:30 h. i a les 13:20 aprox. fèiem cim.

Cap als 2.900 m . Comença la aresta que porta cap el cim, la “Crencha de la Tuca Bllanca”, com que es molt aèria i hi ha passos complicats, la Bego i en Fèlix van preferir pujar per el canal, van perdre el pas correcte i van haver de fer baixada fins al pas correcte una mica complicada. Sortosament tots varem arribar al cim sense cap inconvenient, tret del cansament propi de una ascensió d’aquest tipus.

Com podreu observar per les fotos, la neu hi es present i en quantitats considerables per la època en que estem. Gràcies que uns amics ens van dir que portéssim els grampons que previsorament ja dúiem als coxes. I que la neu acumulada era dura i amb perill de lliscar fàcilment sobre ella.

Be, sortida molt maca, amb una companyia excel·lent i em refereixo a tots els integrants, la Eli, l’Alba (LadiTT - que feia el seu Pic), la Bego (Bego), la Carme (Mika), en Félix (Narinan), en Marià (betriacum del Madteam) i jo mateix (Lobogris).

Diumenge sessió d’escalada a les Escales, sobre Sopeira, al peu de la mateixa presa i en un entorn envejable. Boltors volan sobre el cap, l’aigua rajant per la comporta, roca excel·lent i la nostra corda, curta per la via que varem intentar en esportiva. Quedar-se sense corda quan et despenjen, no fa gaire gràcia. Sortosament, encara tinc reflexes. Esgarrapades i l’ensurt.

Tornada a casa sense mes ensurts ni retencions.

Ara ens queda pendent la “Crencha dels 15 gendarmes”. Be, i unes quantes mes. Temps al temps, ja aniran caient.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Els Castellets - Les Agudes, Montseny



Hola Companys, no estendré gaire la crònica dons la sortida va ser curta, ... però intensa.

Dissabte 07/11/09, ens trobem tots excepte el Toni al aparcament del hotel Bellaterra a les 9:00 h. Puntualitat meridiana per part de tothom.

Trobada amb en Toni, que, matiner que es ell es va presentar a les 9:30 h. al lloc de trobada, i desprès de no se quans entrepans i no se que mes, es va decidir a anar ens busca nostre. Ens el trobem de cara quasi arribant al aparcament de “Les Ferreres”, lloc ben senyalitzat per un enorme cartell, i des de on ha de començar la nostra excursió.



10:00 h. comencem a caminar, l’entrada del camí es troba just creuant la carretera, front de la sortida de vehicles del aparcament. Va marcat amb unes traces morades a les que han sobreposat d’altres vermelles, que imaginem son la repintada que ha fet el promotor de la via. Passem el “Pla de Lligamoltons” i immediatament arribem al “Coll de Saciureda”, nom quasi innombrable.

En un plis-plas ens plantem a la primera pujada que encara el primer castellet.

He de dir que tots els varem fer tots, “Els Castellets”.



La grimpada es força pendent i aèria en alguns punts, però sense cap complicació ni perillositat.



A les 11:30 h. ja érem al cim del “Les Agudes”. Desprès de la foto de cim de rigor, baixem cap a la “Collada de Sesagudes” on fem el dinar.

Tirem cap al “Turó de l’Home”, que visitem cap a les 12:30 h. aprox. I Desprès de haver d’agafar-nos fort per tal de que el fortíssim vent ens llevi del terra, i de fer la foto de rigor al cim del mateix cim, tornem cap al “Coll de Sesbasses” i encarem cap al “Coll de Sacarbassa” i el poc abans d’arribar al “Coll de Sesagudes” girem cap al Nord-oest, baixant per una tartera amb la intenció de trobar una pista que veiem al fons de la vall. Arribem al bosc de caducifòlies i girem a dreta seguint un camí que ens porta cap al cim de “Les Agudes”.

Al adonar-nos de que anem altre cop a la cim, tornem a girar cap al Nord-oest, baixant aquest cop per una llarga tartera de pedra de mig tamany, complicada de baixar degut a la gran quantitat fullaraca que s’ha dipositat a sobre.

Anem vigilant l’altímetre i cap als dels 1350 m. Girem altre cop cap el Nord, per anar a trobar un camí de pas d’animals, que ens du per dins del bosc sobre el mantell de fulles seques pròpies de la tardor.

El camí va fent ziga-zagues, i desprès de perdre’l i retrobar-lo un parell de cops, arribem a una casa, al vell mig del bosc. Sota d’aquesta ja trobem la pista que ens du fins a la carretera, uns 50 m. Per sota del aparcament de “Les Ferreres”.

Visita a Sant Marçal i anem cap a Santa Fe a fer la cervesseta de rigor. Provem la coca de Santa Fe i cap a casa tito.

Fins la propera...