Pàgines

diumenge, 6 de juny del 2010

Ascensió al Aneto per el corredor Estasen

Ascensió al Aneto per el corredor Estasen + Petit Black

Agulla Daviu i Pic de Coronas.

A causa de la previsió de mal temps, la Nostra idea inicial s’ha vist canviada, per tant en lloc de fer l’ascensió en diumenge, la hem avançada a dissabte.

Divendres 4/06/10

Sortim de Barcelona cap a Bensaque, com que arribem aviat fem un tomb per la botiga de Barrabés a aquesta localitat. Desprès enfilem la pista que sortint des de el Plan de Senarta, ens portarà en uns llargs 9 Km. Fins al refugi lliure de Coronas.

Hi ha molts vehicles, el que ens fa pensar que no trobarem lloc a dins i tindrem que plantar tenda, de fet ja n’hi ha dos de plantades. Sortosament la majoria de vehicles son de personal que ha pujat cap als Ibons de Coronas.

Dissabte 05/06/10

Ens llevem a les 4:15 h. Per tal de trobar la neu el mes consistent possible. No mengem, ja ho farem mes amunt (qui pot tenir gana tant de matinada?).

4:45 h; Sortim i a les 5:44 ja som al Ibonet de Coronas, de nit es camina ràpid i no et dones compte del trajecte que has fet. Tot just hem trigat 1 hora.

Sense parar seguim pujant (aquí no hi ha descans, tot es pujada mantinguda) cap el Ibons superiors de Coronas, ja veiem el Aragüells a la nostra esquerra, sembla molt assequible, l’haurem de deixar per una altre ocasió, ara el nostre objectiu es l’Estasen.

La llum del sol ja il·lumina el nostre camí per tant guardem els frontals. Tot i que no fa gens de fred, el folre polar no ens sobra encara.


6:30 h; Crec que eren les 6:30 quan passàvem cap a la esquerra del Ibon del Medio. Hem vist una traça que en lloc de seguir el camí marcat per el track de GPS que portem i per el planell, se’n va cap a la esquerra vorejant el llac per unir-se amb el camí mes amunt. El provem. Es una mica mes curt i t’estalvies la pala de pala de pujada des de el Ibon del Medio, que, deu ni dó! la pendent que te.

8:30 h; En un, tres i no res! Ens plantem al peu del corredor Estasen, el camí ens ha semblat molt curt. Comencem la ascensió sense pensar-nos-ho massa, tot just recollir els bastons i agafar els dos piolets. La pendent inicial fins al Petit Black es de entre 45 i 55 graus, va variant. Al peu del corredor es poden veure els

allaus caiguts recentment que han arrossegat pedres i brutícia.

El couloir Petit Black, te un pendent de entre 60 i 65 graus. Tot i que hi ha personal que els fa encordats, nosaltres optem per fer-ho en lliure. Tots dos es poden fer sense encordament ja que la neu es consistent. Això si, dos piolets, tot i que no siguin tècnics, son necessaris.


9:30 h; Fem el cim de l’Agulla Daviu (3350 m.) i ja veiem al darrera nostre el cim del Aneto.

10:00 h; Fem cim al Aneto, foto de rigor i com que ja veiem la aglomeració que s’està format a la entrada del Pas de Mahoma, el creuem i ràpidament baixem fins al Coll de Coronas per parar a menjar. No hem fet cap foto de la quantitat de personal que pujava però la processó per la glacera del Aneto es veu com una filera contínua de formigues.

Reposem, mengem una mica, mentre el que no pot faltar mai, el caganer, ho fa a pocs metres, dins el pas de sortida del Coll de Coronas. Sortosament no bufa vent i no ens arriben olors.

Un cop reposats anem per fer el Coronas i si les forces ens acompanyen el Pico del Medio. La pala inicial de pujada cap al Coronas, es molt mes pendent que el corredor Estasen, crec que en el seu tram final deu tenir 65 ó potser fins 70 graus. La neu es molt insolada i tova, amb el que els peus et rellisquen avall i costa pujar. Ens passen una parella que sembla que s’hagin pres un Red-Bull, per no dir altre cosa. Ens sembla que ens anirà be dons ens obra una traça bona però la realitat es que fa passes de gegant i costa remuntar els graons que ha marcat. Com que la noia que el segueix, evidentment no pot fer passes tant grans, va desmuntant tota la traça.

11:30 h; Fem cim al Pico Coronas. Les meves forces han desaparegut. Be! podria arribar al Pico del Medio, però només de pensar en el que ens espera per arribar al refugi...

Quan li proposo a la Carme la tornada prematura no posa impediments la qual cosa em fa saber que també esta cansada (entre nosaltres, es que sembla vagi amb piles Duracell, no s’acaba mai).

Tornem per les nostres passes i encarem la baixada, per la desgrimpada inicial de II grau, que dona accés al coll de Coronas.

Tot just a les 14:50 h. arribem al refugi de Coronas o Pescadores, com també es coneix.

Relax i retorn a BCN.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada