CULFREDES

26/10/2008

El dissabte després d’un ràpid esmorzar al Autogrill varem sortir força puntuals cap al refugi de Tabernés. Una part de l’expedició arribarien més tard per problemes de salud.
A quars d’una començàvem a caminar, l’intenció era la de marcar més bé el tram de recorregut que teníem que fer de nit per no tindre problemes. No varem tindre massa feina, el camí en general estava força definit i un cop arribarem al pluviòmetre varem decidir d’anar fins al Puerto de la Pez.

Als vols de les 18’00h arribarem al refugi i ens reunirem amb la resta de l’expedició. Al refugi hi havia un grup de francesos que també tenien intenció de passar la nit i ens varem afanyar en ocupar la taula per sopar. Al final els francesos van sopar a la part petita del refugi.
Varem acompanyar el sopar amb vi i cava, hi havia la celebració del cumple de la Carme i per postres ens va obsequiar amb un esplèndid pastis de formatge d’elaboració pròpia, també varem fer el rom cremat acompanyat de coca. Va ser molt espectacular i el rom va tindre un èxit brutal.

Després del jijiji i jajaja entre el rom i coca l’hora “H” es a dir, l’hora de posar el despertador.
Fent el càlcul del potencial del més dèbil que hi havia al grup i aplicant la formula, calculant que tindríem que estar als cotxes a les 15’00h de l’hora vella em va sortir que tindríem de posar el despertador a les 4’00h. un cop anunciada l’hora es van aixecar la secció revoltosa del grup intentant subornar amb una cervesa per que l’hora de sortida sigui les 6’00h. com es normal, aquests son els que fins ara posaven una hora de sortida tal per que queda més bé.
Després dels intents d’amenaces i suborns es va decidir de cedir mitja hora, es a dir, l’hora de tocar el despertador seria les 4’30h de l’hora vella.
Un cop ficats dins del sac i amb els llums apagats, va continuar el jijiji....jajaja, al mateix lloc dormien o intentaven dormir uns francesos que ens deurien maleir els ossos. Entre jiji i jajaja va arribar l’últim component de l’expedició que tenia que arribar més tard. Crec que si no hi haguessin hagut els francesos la festa hagués durat fins les tantes.

A les 4’30h (hora vella) toca el despertador, a tranques i barranques la gent s’anava llevant, fins hi tot els francesos. Com si no haguessin sopat prou, molts van fer un esmorzar que te cags, fins el punt que hi va haver-hi un amb símptomes d’empatx.
Teòricament l’hora calculada de la sortida tenia que ser les 5’00h, llevar-se, menjar una mica i marxar, realment varem sortir a les 5’30h per tant, a la formula s’ha de afegir una hora per llevar-se i esmorzar.

Les dues primeres hores del recorregut varen ser de nit, va ser la part de l’ascensió que es va fer més ràpid, tots en fila d’un i en silenci. Aquesta part del recorregut va ser molt maca, el temps de progressió de desnivell era de uns 400m/h.
A quars de nou arribarem sota el Puerto de la Madera, varem aprofitar per fer una bona paradeta i esmorzar, els que semblava que tenien símptomes d’empatx tornaven a tindre gana.
Continuem la marxa i el ritma baixa considerablement, l’alçada es fa notar però també les vistes i les fotos feien alentir molt més la marxa.
Als vols de les 12’30 s’arribava al primer Culfreda, no hi havia ni un núvol al cel, no feia vent i la temperatura era primaveral, era perfecte. Un cop fet el primer cim, varem estudiar la cresta per fer els altres i realment aquesta no tenia massa complicació, tots varem fer els tres cims sense tindre que utilitzar cordes, un dels components es va quedar als peus del primer per indisposició.

El promig del ritme d’ascensió fet era d’uns 200m/h. de desnivell, varem trigar unes 6h en fer els 1300m de desnivell per arribar al primer cim.
Hi havia discrepàncies de que la baixada es fes en la meitat de temps que la pujada, alguns deien que es feia en més de la meitat del temps. Si no recordo malament, varem començar a baixar al vols de les 13’00h (hora vella) i fent moltes parades, algunes força llargues es va arribar als cotxes a les 16’00h. es a dir, en la meitat del temps de pujada, excepte uns sonats que es van picar com canalla i varen baixar una part del recorregut corrents trigant mitja hora menys.

En conclusió, una molt bona sortida amb força varietat d’ingredients i molt bon temps.

CIRC DE PESSONS, Pic dels Pessons i Ribuls, Canal de Ribuls

Dissabte, 14/03/09

Hola Nois, aquí va la nostra crònica sobre la sortida al circ de Pessons.

Dissabte, 14/03/09. Ens llevem a les 5:00 h. per preparar-nos, esmorzar i sortir de casa cap a les 6:00 h.
Al final acabem sortint a les 5:45 h. Arribem a Andorra a prop de les 8:00 h. i al aparcament de Grau Roig, a les 8:30 h.

Comencem a caminar a les 9:15. pugem per el que creiem es el camí marcat al mapa, però aviat ens adonem que ens porta a una pista que ve del costat del Montmalús. Trenquem a la dreta per el rierol que porta l’aigua de l’estany Primer, cobert de neu i amb uns forats prou fondos com per fer por de caure-hi. Arribat al estany primer enfilem cap el Pic de Pessons, en direcció sud, per unes marques de moto neu, que ens ajuden a progressar ràpidament, ja que han pressionat la neu i no ens enfonsem, de totes maneres la neu està en molt bon estat.
Fa un dia magnífic i gens de fred. El sol llueix i tenim por de cremar-nos com ens va passar al Aneto. Per evitar-ho em porta crema de protecció tropocientos mil.

Ara semblem mòmies de color blanc.

Un cop arribem al canal que ens portarà a la Portella de Pessons, ja em vist uns esquiadors que anaven força al davant nostre, quasi els hem atrapat. Parem a canviar les raquetes per els grampons ja que la neu es mes dura i la pendent es forta. Piolet en ma i amb grampons pugem força ràpids.
En arribar a dal de la portella de Pessons (2779), girem al Oest per arribar-nos al Pic dels Pessons (2864) que assolim a les 12:20 h. Tot just ho hem fet en 3:00 h. EL ritme ha estat molt bo. Tornem a baixar recollim els estris que hem deixat a la Portella i encarem per pujar el Ribuls (2827).
Enfilem cap a la grimpada, segons les ressenyes que hem llegit es de un 2on o 3er. grau , fem la primera paret i ja te passos prou complicats. Foto de rigor amb unes vistes tan guapes com des de el Pic de Pessons però amb mes pati arreu. A l’hora de baixar la cosa ja es complica, els passos, en algun dels casos els qualifico de 4º grau. Arribem a un petit collet i enfilem el que ens sembla un gendarme que tenim que superar per arribar al següent coll. La nostra idea es la de carenar i fins arribar al ampli coll entre el Ribuls i el Montmalús.
Quan estem a dalt de aquesta segona grimpada, veiem que serà difícil superar el següent gendarme o Pic, perquè deu ni dò quines composicions verticals de roques amuntegades! I mirem la possibilitat de baixar cap el vesant sud, per la canal de la Portella de Ribuls i enllaçar amb el coll abans del Montmalús.

Quan arribem a la Portella, ens adonem que la pendent del canal es fortíssima, diria que del 50 ó 55 %, molt carregada de neu i amb una insolació des de primera hora del matí. La neu es tova i fa molt respecte baixar-la. Una crestes que hi ha a dalt ja ha deixat baixar alguna quantitat de neu que mes a baix ha provocat un petit allau.

I ara que coi fem? Miro de superar el gendarme però es molt vertical amb una placa molt llisa i fina per el nord i amb un accés mes complicat si cab, des de el sud amb l’inconvenient de que l’hauríem d’atacar des de sobre de la neu a la pendent del canal. Com que no portem material adient, cordes, asseguradors, etc., sembla que només ens queda el recurs de tornar enrere i frustrar les nostres intencions d’arribar-nos fins el tercer i últim cim del dia.

Al donar un cop d’ull a l’altre costat de la Portella, veiem l’altre canal que no te neu tova dons ja la ha fet baixar quasi tota, a la vista de la nostra situació, tot i que la entrada d’aquesta canal es per la roca en passos que ens semblen de 3er. grau, decidim baixar cap al circ per aquesta via.
El descens el fem quasi tot de cara a la canal donat el fort pendent de entre 50 ó 55 %, igual que al altre costat. Trobem neu molt dura, que fins i tot costa de foradar amb les punxes frontals dels grampons, però sortosament arribem a baix sense cap contratemps.

Retorn cap al vehicle i cap a casa tito.

Jo! Ja semblo el Fèlix escrivint cròniques, que llarga, no?

P.D.: Em rematat el cap de setmana fent unes quantes vies d’escalada esportiva a Banyadores.

Apa! Siau..

PRESENTACIÓ

08/03/09

Hola companys, soc en Xavi i aquest es el meu blog, en ell us explicaré les meves experiències a la muntanya.

Espero que siguin enriquidores per vosaltres tant com ho han estat per a mí.